craba

(Reendrezau dende crabota)
Una crabeta chobenona.

Aragonés - Aragonés

  • Prenunciación:  /'kɾa.ba/ u /'kɾa.βa/ (AFI)
  • Etimolochía: D'o latín capra, con o sennificato igual
Nota d'a etimolochía: A eboluzión d'a parola latina capra feba en aragonés crapa orichinalment. A forma craba se produze per a sonorizazión d'a consonant sorda /p/ d'a forma etimolochica en a més gran parde d'os dialeutos. Crapa encara se diz en as balles de Bielsa e Tena.

  Sustantivo femenín

"craba"

Sustantivo feminín

Singular Plural
Sustantivo craba crabas
Diminutivo -eta crabeta crabetas
Diminutivo -ona crabona crabonas
Diminutivo -iella  crabitiella    crabitiellas  
Aumentativo -ota crabota crabotas
Aumentativo -aza crabaza crabazas
Peyorativo crabarda crabardas

craba

  1. Animal mamifero artiodactilo e remugant, d'a familia d'os bobidos, que se tuta adomesticato ta quitar-ne leit, lana e carne.
p.ex. M'han deixato las crabas con a puerta d'a corral ubierta.
Traduccions

Bariant dialeutal

Se beiga tamién

 
Biquizionario
A Biquipedia tien un articlo sobre craba.

  Locución adverbial

Beyer-se la craba roya -

  1. Pasar una mala situazión, con grans esfuerzos u penas; en clara referenzia d'o Diaple. Sin. Beyer-se lo buco royo.
p.ex. Me bidié la craba roya ta pasar a Zinca de tan creixita que baixaba.